Jordi Savall sobre Monserrat Figueras

In Memoriam
Montserrat Figueras
1942 – 2011

He tingut el gran privilegi de compartir 45 anys de vida intensa i fecunda amb la Montserrat. Ella ha estat amiga, companya, amant, mare, musa, mestre i consellera excepcional en tots els moments de la nostra existència. Més enllà de la gran artista que fou, tot el què ella va fer a la vida estava amarat d’aquesta llum que ens acaronava, feta d’amor infinit, d’extrema sensibilitat, de generositat i d’aquesta cerca incansable dels diàlegs i dels camins que ens menen a la pau i a l’harmonia a través de l’emoció, l’espiritualitat i la gràcia. Aquesta gràcia, com deia La Fontaine, més bonica que la bellesa. És aquesta llum la que ens dóna la força per continuar sense la seva presència i que ens ajudarà a omplir la gran buidor que ens deixa, amb els projectes que ella hauria volgut assolir. A ella li agradava recordar-nos que per sobre de tot hi ha, en qui canta una cançó de bressol, el desig de donar el millor d’un mateix, que no és res més que un acte d’amor, i d’aquesta manera l’infant comença a viure l’essència de la vida. (Ninna Nanna, 2002). Gràcies estimada Montserrat per haver-nos ensenyat que no n’hi ha prou d’escoltar la música amb les nostres orelles, sinó que hem d’escoltar-la amb la nostra ànima. La seva ànima romandrà en totes les músiques que farem i, junts, amb tots aquells que arreu del món han gaudit del seu cant, continuarem lluitant amb els seus delejats ideals de pau i d’harmonia, per mantenir la seva memòria sempre viva.

Moltes gràcies estimats amics, pels vostres extraordinaris i commovedors missatges de suport, d’admiració i d’amor, que tan ens han consolat en aquests moments de tan gran tristesa i de dolor infinit. La seva ànima romandrà en totes les músiques que farem i, junts, amb tots aquells que arreu del món han gaudit del seu cant, continuarem lluitant amb els seus delejats ideals de pau i d’harmonia, a mantenir la seva memòria sempre viva.

Jordi Savall
Bellaterra, 30 de novembre de 2011

 

Peço desculpa aqueles que não percebem catalão, mas optei por colocar o texto na língua materna de ambos, creio que não será difícil  encontrar o mesmo texto traduzido.

Mariza – Fly me to the Moon!

A Mariza é uma daquelas cantoras que tem sido uma descoberta constante, sempre que vou levantando uma pontinha do véu vou gostando mais, foi sendo um processo gradual até mergulhar na música e na voz da Mariza.

A primeira vez que me chamou atenção foi num programa do Herman em que cantou um tema de swing, na altura pensei afinal sabe mesmo cantar, não é mais uma daquelas cantoras apenas de fado, se ouvirem um fadista cantar outro estilo de música por norma transporta consigo o som e as técnicas do fado, a Mariza não, a Mariza canta tudo e mais alguma coisa e muito bem mesmo! Vocês podem dizer mas é óbvio que ela sabe cantar desde a primeira instância, como vos digo para mim não, foi um processo gradual, depois ouvi o Cavaleiro Monge e as sonoridades foram-me cavando a alma e pouco a pouco comecei a descobrir e gosto mesmo muito do trabalho e do rumo que foi dando à sua carreira.

Hoje pela primeira vez vi uma entrevista com a Mariza e conheci outra dimensão, a humana, que me fez simpatizar e empatizar com ela a vários níveis. Gosto artistas completos, pessoas plenas por dentro e por fora, pessoas com o coração na boca e de mãos abertas.

Agora apetecia-me ir ver um concerto da Mariza e comungar aquele momento fantástico que é cantar com ela a Rosa Branca.